Les dones i les dones joves com a màxim exponent de la precarietat laboral

Publicat el

Fa un parell de dies es publicava un informe realitzat per una d’aquestes empreses líders en recursos humans que arriba el dia de la dona treballadora i es preocupen per dedicar-li un parell de notícies sobre management i planificació laboral sempre recalcant sense cap denuncia la problemàtica de la conciliació laboral que pateixen.

Aquest informe declara que la contractació indefinida a dones menors de 25 anys ha disminuït un 59% des de 2007. Per a realitzar aquest informe es van agafar les xifres publicades pel Servei Públic d’Ocupació Estatal, lligat al Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social, i també de dades de l’Institut Nacional d’Estadística. L’informe s’atreveix a anunciar que les dones joves són un dels “col·lectius més perjudicats al llarg d’aquest període, taxa d’atur de les quals ha passat d’un 21,7% al 2007 a un 54,4% al 2013”.

Falta d’oportunitats per accedir al mercat laboral porta a que les empreses no optin per la contractació indefinida un cop les dones joves hi accedim. Busquen anys d’experiència laboral que no els hi poden donar.
Notícies sota titulars com “Les dones cobren un 16,4% menys que els homes per realitzar la mateixa tasca” o “Les dones haurien de treballar 84 dies més l’any per equiparar el sou dels homes” es sumen a la màxima precarietat que les joves patim al no poder ni tan sols accedir al mercat laboral amb un contracte fixe. Contractes temporals, convenis amb les universitats sota l’etern nom de becari o treballs sense contracte és al que estem acostumades.

L’atur juvenil és escandalós i altament denunciable.  I que aquest atur s’accentuï entre les dones joves només fa que recalcar l’esperit patriarcal d’aquest estat. No és una causa natural de l’evolució econòmica dels estats. Hi ha culpables directes.

Com a joves hem de plantar cara i denunciar una i altra vegada el context sociolaboral al que ens sentim empeses. Perquè només lluitant tenim futur i, davant la misèria que ens ofereixen no podem fer més que atacar els seus privilegis i, potser així, enderrocarem els drets que s’han anat forjant en detriment de la classe treballadora.
Joves, lliures, feministes, desobedients!

Arran Les Corts

8 de març 2014